FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té un cap de flor de lis sortint de les seves extremitats, s'aplica a una peça o a una figura. Sembrat de flors de lis, s'aplica al camper d'un escut o a una peça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i pot constar de calze i corol·la. Embolcall en forma de bossa que protegeix els arquegonis primer, i la base de l'esporòfit després, en les hepàtiques folioses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Orgànul de color taronja viu, format per corpuscles arrodonits, rics en carotens, que es troba en les cèl·lules nedadores de moltes algues, com ara els euglenòfits, els cloròfits i els crisòfits. Part apical del pistil de la flor, que rep el pol·len. Orifici de la paret del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el dibuix indeleble (d'un símbol, d'una imatge) en el cos d'algú inserint una matèria colorant sota la pell. Li han tatuat una flor al braç. Fer-se tatuar (un símbol, una imatge). S'ha tatuat una flor a la cuixa. Fer dibuixos o senyals indelebles (en el cos, en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flor grossa amb el label groc, en forma d'esclop o de bossa, que es fa a les vorades i clarianes de bosc de la regió eurosiberiana (Cypripedium calceolus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Dahlia, de la família de les compostes, de fulles pinnades oposades, originària de Mèxic i cultivada en jardineria pels seus capítols de flors, en general grossos i semiglobosos, amb una gran varietat de colors. Flor de la dàlia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples, flors pentàmeres amb els pètals lliures o soldats i fruit generalment sec i indehiscent, principalment pròpies d'indrets àrids o salins, que inclou les ensopegueres, la flor de paper, el malvesc i el gessamí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbustos i herbes de fulles enteres, flors regulars, amb els sèpals petaloides i els pètals atrofiats o nuls, i fruit molt divers, a la qual pertanyen les bufalagues, la flor de pastor, el lloreret i el matapoll. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar, cloure, (allò que és badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mà s'acopà damunt la seva espatlla. Formar capçada o mata atapeïda. Acopar-se una col. Donar forma còncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma [...]
